Hi ha gent que es mata a treballar i, massa, que es maten treballant.
I com tantes coses, això a segons qui el deixa indiferent, mentre a
altres ens escandalitza.
Sigui per una raó o per altra, perquè hi
ha crisi o perquè hi ha pandèmia, la prèdica dels mandarins de
l’economia sempre és la de que no ens hem d’arronsar i que cal
escarrassar-se a treballar més per a sortir-nos-en. Amb el detall no
menyspreable de que qui més insisteix en aquest sonsonet són aquells als
quals no els cal treballar, perquè ja treuen profit dels que sí que
treballen, o bé que ho fan en tasques que no comprometen seriosament la
seva salut.
La Marea Blanca de Catalunya en la seva III Assemblea General manifesta:
1.Que la salut del dia de demà cal defensar-la des del present. Les reivindicacions climàtiques, ecològiques i de model de desenvolupament són també reivindicacions de salut. Parlem de salut planetària. Per això cal establir les complicitats necessàries amb els diferents moviments en defensa del planeta.
2. Que ens reafirmem en el model sanitari públic, en el finançament i en la provisió, com únic instrument amb capacitat per donar resposta a les necessitats de salut de la població amb la màxima equitat i visió de gènere. Un sistema en el qual no hi hagi lloc per al lucre ni l’especulació.
3. Que lluitem per un model que avanci cap al 25% a l’atenció primària, per garantir el dret a la salut, sense cap mena de discriminació. Perquè una atenció primària forta redueix les taxes de mortalitat, millora l’ús de tots els serveis i garanteix la sostenibilitat del sistema públic de salut.
4. Que exigim el compliment íntegre de la Llei de Salut Sexual i Reproductiva i de la interrupció voluntària de l’embaràs, garantint l’equitat en tot el territori català dins la xarxa pública.
5. Que la salut mental requereix un nou enfocament, basat en la desmedicalització, en una visió integral de la persona i dels seus condicionants socials, en el reforç de l’APS i els serveis de salut mental, i en la correcta coordinació entre ambdós nivells assistencials. Cal reforçar el caràcter públic i comunitari d’aquests serveis.
6. Que cal per a la salut de totes, revertir l’actual medicalització a la qual està sotmesa la població. És un repte transformador de la sanitat que comporta el decreixement en serveis i activitats que no aporten beneficis en la salut i, en canvi, provoquen danys. Cal una redistribució de recursos cap als serveis més necessaris per a la salut i la vida de la gent.
7. Que reclamem i impulsem espais estables de coparticipació activa de la ciutadania en el si dels centres sanitaris dels barris, pobles i ciutats, exigint el màxim de transparència i complir i fer complir les lleis per part de les administracions.
8. Que impulsarem l’excepció de costes en les reclamacions per negligències mèdiques.
9. Que uns serveis públics de qualitat que garanteixin la nostra salut no poden descansar damunt d’uns treballadors i treballadores ofegats per la precarietat. Per uns serveis dignes calen condicions laborals dignes, prioritzant l’estabilitat en el lloc de treball.
10. Que la mobilització ciutadana és l’instrument més preuat per la defensa del sistema públic de salut, apostant pel diàleg i la col·laboració entre ciutadania i professionals sanitàries per treballar de manera conjunta en la millora dels serveis a nivell de barri, poble o ciutat. Creació d’un llibre blanc que reculli la memòria i experiències de lluites.
11. Que en situació d’extrema gravetat amb crisi sanitària, ecològica, energètica, etc i conflictes bèl.lics arreu del món, també a Europa, existeix un risc real de guerra nuclear i per tant ens reafirmem que només la pau i la salut construeixen salut i pau.
La Marea Blanca de Catalunya es compromet a preparar properes mobilitzacions àmplies i transversals.
No fa gaire, estàvem ben animats perquè semblava que la pandèmia la
podíem donar per acabada. Seguíem tenint persones contagiades, però no
massa, amb poques hospitalitzacions i menys pacients a les UCI.
Tothom semblava content: els hotels, les cases rurals i els
restaurants s'omplien a vessar. Els turistes tornaven a arribar en massa
a casa nostra, als aeroports no paraven d'aterrar-hi avions, i les
carreteres a vessar, amb cues quilomètriques tots els caps de setmana.
Tot semblava tornar al seu lloc, com abans de la pandèmia, tot i que la
situació socio/econòmica és crítica i l'atenció sanitària també. Però,
heus aquí que l'alegria ha durat poc. Tenim noves variants del virus que
són menys perilloses però més contagioses. Deu ser que el virus muta
per assegurar la seva supervivència.
Assun
Reyes és membre de la Marea Blanca Sant Cugat, un dels col·lectius més
actius pel que fa a les reivindicacions sanitàries a la ciutat | Jordi
Pascual Mollá
Matar-se a treballar, a sant de què?
