FOCUS. Diagnosi a la sanitat pública. Metgessa de família jubilada i ara implicada a la Marea Blanca Sant Cugat. Assun Reyes reivindica la millora del sistema sanitari català i, sobretot, de l’atenció primària. Ho fa en un context complicat; després d’una pandèmia i quan la majoria de convenis amb Mútua Terrassa han caducat o estan a punt de fer-ho. La Marea Blanca, a més, comparteix reivindicacions amb col·lectius per la sanitat pública de qualitat i en clau local especialment amb la Plataforma de Pensionistes.
– Per què?
– Perquè la gent pensa que queixar-se és insolidari i egoista.
– Algunes de les reivindicacions les heu fet interpel·lant l’Ajuntament, que no té la competència en atenció sanitària. Quin paper hi juga?
– La seva competència és salut pública i no l’assistència sanitària, d’acord. Si vetllen per la salut de la ciutadania els ajuntaments poden demanar explicacions sobre l’assistència, estar al cas de com està el sistema... Des del moviment per la sanitat pública de qualitat demanem als ajuntaments que prenguin la seva responsabilitat. Al final, tot sovint són els mateixos partits, a Sant Cugat per exemple és així. Algú ha de controlar la concessió a Mútua Terrassa, per exemple, i el CatSalut no ho fa.
– És qui té la responsabilitat de fer-ho...
– Sí però l’Ajuntament també té el paper de vetllar per la bona atenció sanitària. No pot ser que hi hagi regidors i regidores de Salut que no sàpiguen el temps de les llistes d’espera. Haurien d’estar-ne al cas i, a més, el CatSalut segur que fa més cas a un càrrec electe municipal que a la Marea Blanca.
– Heu fet mobilitzacions conjuntes amb altres col·lectius de la comarca. Han tingut més impacte?
– Tampoc. Malauradament les mobilitzacions han servit per pressionar però no hi ha hagut canvis tangibles. Tampoc serveix de gaire que un ajuntament o un govern ens faci suport si realment és una estratègia política per desgastar el govern de la Generalitat. Així fins i tot sembla raonable que els de Mútua Terrassa s’enfadi perquè un ajuntament fa suport a reivindicacions com la de revertir els conveni. Tots els ajuntaments saben que tota l’atenció primària no pot passar a ser de l’Institut Català de la Salut (ICS) de cop.
– A Terrassa i a Sant Cugat s’han fet mobilitzacions perquè no es renovin els convenis amb Mútua Terrassa. De fet, n’hi ha diversos que ja estan caducats i d’altres que vencen a final d’any.
– És molt difícil tenir informació en detall dels convenis, sobretot a nivell econòmic. Ens passa igual amb les dades sobre les llistes d’espera. Són dades que maquillen com volen. Els convenis són enrevessats perquè en són molts.
– Tres d’hospitalaris –l’hospitalari purament, el de salut mental i el d’atenció domiciliària– i els de les àrees bàsiques de salut (ABS)...
– Exacte, i és molt complicat que les ABS passin a ser de gestió pública perquè s’ha de saber de qui és cada edifici perquè n’hi ha de cedits pels ajuntaments, d’altres construïts per Mútua... Cal estudiar-ho cas per cas.
– Per tant, no renovar el conveni no és viable?
– No ho és. La Marea Blanca és àmplia i té grups locals. Sé d’altres grups locals i col·lectius amb qui hem compartit mobilitzacions que pretenen que no es renovin els convenis però hores d’ara Marea Blanca Sant Cugat no ho demana perquè és inviable. Per ara demanem que no es facin noves privatitzacions, que es reverteixin els convenis que es puguin i que s’iniciï un camí per revertir la resta. És una tasca a anys vista.
– Ara ja hi ha convenis caducats. Alguns fa cosa d’un any però el d’Olesa de Montserrat, per exemple, està caducat des del 2016. No es pot mantenir aquesta situació ad eternum.
– El responsable de posar-hi ordre és el CatSalut i no ho fa. El primer pas és tenir transparència en les dades, és a dir, que tot això es fes explícit. Hores d’ara molts dels polítics que hi treballen no saben aquestes dades. Sembla que ningú les coneix. Tu les has mirat?
– Hem fet una revisió de les clàusules dels convenis i surt una mitjana de més 223 milions d’euros anuals, poc més d’un 2% del pressupost del Departament de Salut. Però potser alguna cosa falla perquè hi ha moltes xifres.
– Així està tothom que s’ho mira perquè quan comences a aprofundir topes amb molts números petits que són una bogeria. A més, comences a trobar-te convenis caducats. Però no és l’única manca de transparència: no sabem quants treballadors hi ha ni en quines condicions, amb quanta població adscrita a cada CAP... El propi Departament no ho sap.
– Què cal perquè s’iniciï el camí per revertir els convenis, tal com demaneu?
– Que políticament s’accepti que aquesta és la via i que es faci una planificació per aconseguir-ho. Això passa per no fer cap altra subcontractació. És un camí que precisa d’iniciativa política. És evident que no hi ha aquesta voluntat perquè al Parlament ens reben els partits de l’oposició. També hem parlat amb ERC i simplement hem evidenciat que hi ha molt desconeixement. Tampoc ens han concretat quin pla tenen perquè per ara no hi ha diners per aplicar-lo, diuen.
– El Fòrum Català de l’Atenció Primària (FoCAP), Amnistia Internacional, Marea Blanca, Medicus Mundi i Rebel·lió Atenció Primària heu demanat destinar un 25% del pressupost de salut a l’atenció primària. Quan es va presentar al davant del Parlament, efectivament, us va rebre l’oposició.
– El 25% és el que recomana l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i ha d’estar ben utilitzat. Això significa que ha de ser utilitzat per la primària pura i dura, no per nous perfils com nutricionistes, gestors emocionals... La primària ha de garantir una mirada holística de la persona. Si separes l’emoció, el sobrepès..., et queda un esquelet que no és la persona.
– El govern va aplicar un pla per reforçar la primària.
– Va servir per tapar forats relacionats directament amb la pandèmia. Tenim entès que les figures de reforç ja han desaparegut arran del retrocés de la pandèmia tot i que s’havia dit que havien de ser mesures estructurals. Tampoc ho sabem del cert perquè hem demanat a Mútua Terrassa saber quantes persones contractades en aquell moment han mantingut la plaça i no ens han respost.
– Que el CAP Sant Cugat hagi esdevingut un Centre d’Urgències d’Atenció Primària (CUAP) què significa?
– Res. Són unes urgències més completes i amb més autonomia, amb proves complementàries, analítica senzilla, radiòleg... No està malament però no era cap de les reivindicacions que hi havia sobre la taula. La ciutadania no tenia una queixa pel funcionament de les urgències a Sant Cugat, només es criticava que no hi hagués cap pediatre.
– La Plataforma de Pensionistes ha demanat el retorn de les especialitats als CAPs.
– Des de la Marea Blanca intentem fer reivindicacions possibles d’assolir i creiem que no és possible que tornin de cop totes les especialitats als CAPs. Per això vam parlar amb la Plataforma i vam acabar acordant que el que s’ha de demanar és un estudi de què és eficient que torni als CAPs. Hi ha especialitats que precisen de proves complementàries que s’han de fer a l’hospital, per exemple. Per tant, cal estudiar què té sentit que torni als CAPs per garantir una bona atenció.
– La marxa de les especialitats se suma a l’atenció telefònica, la reducció dels perfils professionals als consultoris... Es perd l’atenció de proximitat?
– El problema és que no hi ha la intenció de tornar a la situació de partida. Vol dir que l’atenció d’abans era bona? No necessàriament i es podria aprofitar per estudiar què té sentit retornar i què no, i com es millora tot el sistema. Però tot això s’ha de fer sense renunciar a la longitudinalitat i accessibilitat. La metgessa de capçalera ha de ser a l’abast de tothom. La primària és això.
Amb la pediatria és evident. Abans estava als CAPs del carrer de la Mina, Can Mates i Valldoreix i al consultori de la Floresta. Ara només és a Can Mates. S’ha renunciat a l’accessibilitat, no té cap sentit. Les metgesses i les infermeres també han de ser a l’abast. La tecnologia pot ajudar? Sí, però l’assistència telefònica i digital s’ha de fer sempre que hi hagi un acord entre el professional i l’usuari. No es pot imposar.
– El problema és fins a quin punt la teleassistència ha acabat empitjorant el servei, especialment per a la gent gran.
– És així. La situació sanitària és molt pitjor que abans de la pandèmia perquè no hi ha cap esperança de recuperar la normalitat en l’atenció. Estem com durant la pandèmia sense saber com recuperarem la qualitat assistencial. Crear una primària forta és millorar l’esperança de vida.
– Una de les grans reivindicacions històriques de Sant Cugat en aquest sentit ha estat el no-tancament dels CAPs a l’estiu.
– El problema no és el tancament, és que els mesos previs i posteriors les agendes no són correctes. Es trenca el concepte de longitudinalitat. Això passa perquè no es creu en la primària.
– Què penseu de la reivindicació de la Plataforma de Pensionistes per tenir un descompte més generalitzat en el bitllet de tren per anar a l’hospital a Terrassa?
– Com a Marea Blanca no ens hi hem posat perquè temem que s’avanci cap a la petició de tenir tots els serveis al nostre costat, el que no és possible aconseguir. Ara bé, si a Barcelona la gent es desplaça al seu hospital sense pagar cap canvi de zona perquè tot és zona 1, per anar a Terrassa també ho hauria de ser. És molt més lògic això que pretendre tenir tots especialistes al costat de casa.
– Hi ha la reivindicació històrica de tenir un hospital de referència per a Sant Cugat. Hi ha la proposta del Vicenç Ferrer entre Castellbisbal, Rubí i Sant Cugat. Al 2016 es va arribar a parlar de la possible nacionalització de l’Hospital General de Catalunya. Què en penseu?
– L’Hospital General no té cap sentit en la planificació pública perquè Mútua Terrassa, el Consorci Sanitari de Terrassa i el Parc Taulí són els tres hospitals de referència de la comarca. N’hi ha prou. L’hospital Vicenç Ferrer i l’Ernest Lluch que es pretén fer a Cerdanyola són un altre tipus d’hospital, lleugers, per garantir l’ingrés durant poques hores per als tractaments d’un temps limitat. Permeten descongestionar els hospitals de referència.
– Defenseu, per tant, que hi hagi un hospital lleuger? A Sant Cugat?
– Sí que ho defensem. La ubicació és igual mentre estigui ben comunicat. Quan es va parlar més seriosament es pretenia fer entre Sant Cugat i Rubí, que és un bon lloc tot i que deixa Castellbisbal més lluny. La clau és pensar qui el gestionarà: Mútua, Consorci, ICS... En una comarca en què només hi ha un CAP gestionat directament per l’ICS dir que aquest hospital pot ser gestionat per l’ICS és fer volar coloms.
– Per tant, l’Hospital General no ha de tenir cap ús per a la sanitat pública? Toni Comín pretenia nacionalitzar-lo quan va ser conseller.
– És que no té sentit. L’Hospital General s’ha beneficiat molt de la pública perquè els hi han derivat molts tractament, especialment durant la Covid-19 mentre hi havia plantes tancades a Mútua. Han complert el que volien: estar al mig i beneficiar-se del sistema públic.
– Cal un consultori al barri del Monestir - Sant Francesc?
– Com a Marea Blanca no n’hem parlat però no sembla una prioritat perquè el CAP Sant Cugat està infrautilitzat. No podem tenir-ho tot al costat de casa i deixar els CAPs buits.
– El personal sanitari està esgotat després de la pandèmia. Com s’ha d’afrontar aquesta situació?
– El Fòrum Català de l’Atenció Primària (FoCAP) va organitzar unes jornades ara fa un parell de setmanes per debatre-ho. La situació és complicada perquè no hi ha prou personal. Cal augmentar la plantilla i també tenir més temps per a cada consulta, evitant així algunes proves complementàries. Alhora, s’hauria de reduir la tasca burocràtica. No hi ha prou personal perquè moltes de les places queden buides.
– Els propis professionals no escullen l’atenció primària?
– Perquè saben que ho passarien fatal. Cal dignificar l’atenció primària, el que va molt més enllà d’incrementar els sous. És donar dignitat a la feina.
– Segurament la ciutadania percep el professional hospitalari com més important que el de la primària.
– No és innocent. És una mirada fomentada per l’administració en el marc d’una societat hospitalocèntrica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada