Cadascú que carregui el mort
Assun Reyes, 27 de maig de 2022
«L'intent de transformar els problemes socials en malalties individuals és una estratègia política que culpabilitza la persona i no l'estructura social i política, que, al capdavall, n'és la responsable»
Recordem dues definicions de "salut" que són referents:
la de l'OMS el 1946, «Salut és un estat de complet benestar físic,
psíquic (mental) i social, i no solament l'absència d'afeccions o
malalties»; i la del Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana,
celebrat el 1976, on es va definir la salut com una «manera de viure
autònoma, solidària i joiosa». Totes dues remarquen l'aspecte positiu
del concepte davant del qual s'havia considerat històricament: salut com
a sinònim de no-malaltia.
Quan parlem de salut mental aquesta consideració es fa encara més evident. I el codi postal o els condicionants socials, que han estat reconeguts com a més importants que els genètics a l'hora de condicionar salut o malaltia, també incideixen de forma més clara en la pèrdua de l'estabilitat emocional, condicionant el patiment.
En el moment actual, cal tenir-ho molt present. Quan des de determinats espais es parla frívolament d'un augment de "malaltia mental" arran de la pandèmia, segurament s'haurien de referir a un augment del patiment emocional. La pandèmia ha ocasionat un sofriment directe relacionat amb la mateixa malaltia, i un d'indirecte per haver generat una situació socioeconòmica que ha empitjorat greument les condicions de vida de ciutadanes i ciutadans. Només el primer patiment està relacionat amb l'atenció sanitària. Tot el que es deriva de les condicions de vida de la gent s'ha de solucionar incidint sobre aquestes condicions de vida. Convertir-ho en patologia individual, etiquetant-ho i medicant-ho, no és la solució. L'intent de transformar els problemes socials en malalties individuals és una estratègia política que culpabilitza la persona i no l'estructura social i política, que, al capdavall, n'és la responsable. Ja que una interpretació que ignora les causes socials del patiment i el situa en el marc sanitari no fa sinó bloquejar les respostes socials. Una manera de responsabilitzar individualment la gent és penjar-li l'etiqueta de malalt i dir que
"la salut és un bé privat que depèn d'un mateix, i no de l'Administració», com va dir fa uns anys l'exconseller de salut Boi Ruiz.
Entenem que les respostes al patiment de causa social i econòmica s'han de donar des de les diferents instàncies de govern, mitjançant intervencions socials i econòmiques: polítiques d'ocupació, protecció de les persones en atur temporal o definitiu, ajudes econòmiques directes, garantia d'habitatge... «Si socials són les causes, socials han de ser les solucions».
Les estructures socials (família, escola, espais de lleure, entitats esportives, culturals, associacions veïnals o reivindicatives) són per si mateixes protectores i productores de salut. Les relacions, el suport mutu, els espais de convivència, l'intercanvi d'opinions, el fet de compartir experiències... permeten una elaboració col·lectiva dels problemes i les dificultats, i proporcionen eines cognitives i emocionals, que ajuden a sortir de situacions deficitàries i trobar vies de millora del patiment. Les accions col·lectives d'afrontament i de lluita contra les situacions adverses disminueixen la victimització, i milloren l'autoestima i la
salut emocional.
Els moviments socials, en les seves diverses formes, tenen un paper destacat en aquest moment de patiment social. És en ells i en la seva lluita reivindicativa per una societat més justa on hem de trobar suport al nostre patiment emocional.
Quan parlem de salut mental aquesta consideració es fa encara més evident. I el codi postal o els condicionants socials, que han estat reconeguts com a més importants que els genètics a l'hora de condicionar salut o malaltia, també incideixen de forma més clara en la pèrdua de l'estabilitat emocional, condicionant el patiment.
En el moment actual, cal tenir-ho molt present. Quan des de determinats espais es parla frívolament d'un augment de "malaltia mental" arran de la pandèmia, segurament s'haurien de referir a un augment del patiment emocional. La pandèmia ha ocasionat un sofriment directe relacionat amb la mateixa malaltia, i un d'indirecte per haver generat una situació socioeconòmica que ha empitjorat greument les condicions de vida de ciutadanes i ciutadans. Només el primer patiment està relacionat amb l'atenció sanitària. Tot el que es deriva de les condicions de vida de la gent s'ha de solucionar incidint sobre aquestes condicions de vida. Convertir-ho en patologia individual, etiquetant-ho i medicant-ho, no és la solució. L'intent de transformar els problemes socials en malalties individuals és una estratègia política que culpabilitza la persona i no l'estructura social i política, que, al capdavall, n'és la responsable. Ja que una interpretació que ignora les causes socials del patiment i el situa en el marc sanitari no fa sinó bloquejar les respostes socials. Una manera de responsabilitzar individualment la gent és penjar-li l'etiqueta de malalt i dir que
"la salut és un bé privat que depèn d'un mateix, i no de l'Administració», com va dir fa uns anys l'exconseller de salut Boi Ruiz.
Entenem que les respostes al patiment de causa social i econòmica s'han de donar des de les diferents instàncies de govern, mitjançant intervencions socials i econòmiques: polítiques d'ocupació, protecció de les persones en atur temporal o definitiu, ajudes econòmiques directes, garantia d'habitatge... «Si socials són les causes, socials han de ser les solucions».
Les estructures socials (família, escola, espais de lleure, entitats esportives, culturals, associacions veïnals o reivindicatives) són per si mateixes protectores i productores de salut. Les relacions, el suport mutu, els espais de convivència, l'intercanvi d'opinions, el fet de compartir experiències... permeten una elaboració col·lectiva dels problemes i les dificultats, i proporcionen eines cognitives i emocionals, que ajuden a sortir de situacions deficitàries i trobar vies de millora del patiment. Les accions col·lectives d'afrontament i de lluita contra les situacions adverses disminueixen la victimització, i milloren l'autoestima i la
salut emocional.
Els moviments socials, en les seves diverses formes, tenen un paper destacat en aquest moment de patiment social. És en ells i en la seva lluita reivindicativa per una societat més justa on hem de trobar suport al nostre patiment emocional.
Assun Reyes
Membre de Marea Blanca Sant Cugat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada