Els galls dindi, la Tuna i l’Educació Sexual i Afectiva
Isidre Marías
Sant Cugat del Vallès, 17 d'octubre de 2022
Cada bèstia s’emparella com pot, però, a través d’un
procés d’assaig i error que ve de temps remots, cada espècie ha anat
fixant en els seus instints la conducta més eficient, la més exitosa.
De tothom és conegut el festeig dels galls dindi.
S’organitzen en una societat jeràrquica i es comuniquen mitjançant el
monòton glo-glo-gloc i, de sobte, un crit feréstec. Quan no és època de
reproducció, els mascles i les femelles viuen en grups separats, però
quan arriba la primavera es creen bandades de festeig, uns grups de
mascles i de femelles. Els de les femelles es desarticulen, fins que van
solitàries amb total llibertat pels territoris, i és aleshores que els
mascles tracten d’atreure-les amb crides sonores i esbatanant la cua.
Quan el mascle i la femella han consumat l'acte sexual comencen la
construcció del niu on poden aparellar-se diàriament fins al moment de
covar.
