Una bretxa digital que amplifica la iniquitat
Assun Reyes
14 de març de 2022
«La dificultat en la utilització de les TIC no només té a veure amb l'edat sinó amb els estudis, l'ocupació o els ingressos»
Les últimes setmanes s'ha parlat abastament de la discriminació que
suposa per a determinats grups poblacionals la imposició de les TIC
(tecnologies de la informació i comunicació) en determinats àmbits. S'ha
parlat sobretot de la recollida de més de 600.000 signatures contra
l'exclusió bancària de la gent gran, promoguda per un jubilat valencià,
que va mobilitzar a les plataformes pensionistes de tot el país, també
de Sant Cugat.
Podem dir que aquesta lluita en concret ha estat un èxit;
sembla que ja hi estan havent canvis (evidents). És trist, però, pensar
que sent tan universal la percepció i denúncia d'aquest atemptat contra
la dignitat de les persones -per a més burla "clientes" d'aquestes
entitats-, hagi estat una iniciativa popular moguda per un afectat més,
la que hagi marcat un viratge en aquestes actuacions. Sembla que
les administracions haurien de tenir prou sensors, prou orelles
disposades a escoltar, com perquè aquest procés de despersonalització i
digitalització obligada s'hagués prohibit per llei abans de començar.
El mateix està succeint, a ulls de tothom, en la gestió i utilització dels serveis sanitaris. I també en aquest cas sembla que a l'administració no hi ha orelles disposades a escoltar, ni ulls per a veure.
Les eines informàtiques que els darrers anys s'anaven desenvolupant lentament, per tal de facilitar la relació entre professionals i usuaris de la sanitat, amb l'arribada de la pandèmia, van eclosionar i van substituir de cop les relacions presencials a tots nivells. Amb la dèria d'evitar el contacte entre persones que va protagonitzar els primers mesos del Coronavirus, es van abocar molts recursos en potenciar les TIC en el món sanitari, i l'eina virtual es va convertir, de cop i volta, en l'única forma de relació possible: obtenir cites per a qualsevol acte sanitari, comunicar-se amb les professionals, fer les visites, obtenir certificats, obtenir carnets, gestionar altes i baixes...,
Passats, sembla! Els pitjors moments d'aquesta pandèmia, de camí cap a l'enyorada "normalitat", es vol aprofitar el moment per a deixar aquestes pràctiques com a estables i imposades, sense contemplar la participació de la ciutadania d'una forma reglada. Entenem que, dins del conjunt d'activitats que es desenvolupen al voltant dels diferents actes mèdics, alguns es poden beneficiar de les TIC, però sempre que la persona afectada hi estigui d'acord i tenint present la bretxa digital.
No volem parlar en aquest escrit de tot el que significa la pèrdua de presencialitat en la relació professional/pacient; ho hem fet i continuarem fent-ho quan ens centrem en aquest aspecte.
Sí que creiem que cal deixar constància que, un cop més, es produeix una retxa digital que afecta sectors amplis de la població. Tal com s'explica detalladament en aquest article: https://diarisanitat.cat/ladministracio-no-ens-escolta/, la dificultat en la utilització de les TIC no només té a veure amb l'edat sinó amb els estudis, l'ocupació, treball, ingressos familiars... És fàcil d'entendre; totes i tots vivim quotidianament situacions on aquesta limitació es fa present.
L'administració sanitària, les entitats gestores de la sanitat, ens demostren, sempre que en tenen ocasió, el seu nul interès per l'opinió de la ciutadania. A Sant Cugat, per no anar més lluny, fa més d'un any que lluitem per una Taula de Salut amb participació de professionals i usuàries de la sanitat.
La nostra pregunta és: haurem d'esperar al fet que una ciutadana inspirada promogui una recollida de signatures contra aquesta nova marginació?, o qui n'és responsable serà sensible a aquestes formes de discriminació i les tindrà presents a l'hora d'anar avançant cap a una atenció sanitària universal i igualitària? I també, podran participar la ciutadania i les professionals en la gestió global dels serveis, en aquest cas, en l'aplicació de les TIC? Això esperem! No podem defallir. La nostra salut, la salut de la comunitat, hi està en joc.
El mateix està succeint, a ulls de tothom, en la gestió i utilització dels serveis sanitaris. I també en aquest cas sembla que a l'administració no hi ha orelles disposades a escoltar, ni ulls per a veure.
Les eines informàtiques que els darrers anys s'anaven desenvolupant lentament, per tal de facilitar la relació entre professionals i usuaris de la sanitat, amb l'arribada de la pandèmia, van eclosionar i van substituir de cop les relacions presencials a tots nivells. Amb la dèria d'evitar el contacte entre persones que va protagonitzar els primers mesos del Coronavirus, es van abocar molts recursos en potenciar les TIC en el món sanitari, i l'eina virtual es va convertir, de cop i volta, en l'única forma de relació possible: obtenir cites per a qualsevol acte sanitari, comunicar-se amb les professionals, fer les visites, obtenir certificats, obtenir carnets, gestionar altes i baixes...,
Passats, sembla! Els pitjors moments d'aquesta pandèmia, de camí cap a l'enyorada "normalitat", es vol aprofitar el moment per a deixar aquestes pràctiques com a estables i imposades, sense contemplar la participació de la ciutadania d'una forma reglada. Entenem que, dins del conjunt d'activitats que es desenvolupen al voltant dels diferents actes mèdics, alguns es poden beneficiar de les TIC, però sempre que la persona afectada hi estigui d'acord i tenint present la bretxa digital.
No volem parlar en aquest escrit de tot el que significa la pèrdua de presencialitat en la relació professional/pacient; ho hem fet i continuarem fent-ho quan ens centrem en aquest aspecte.
Sí que creiem que cal deixar constància que, un cop més, es produeix una retxa digital que afecta sectors amplis de la població. Tal com s'explica detalladament en aquest article: https://diarisanitat.cat/ladministracio-no-ens-escolta/, la dificultat en la utilització de les TIC no només té a veure amb l'edat sinó amb els estudis, l'ocupació, treball, ingressos familiars... És fàcil d'entendre; totes i tots vivim quotidianament situacions on aquesta limitació es fa present.
L'administració sanitària, les entitats gestores de la sanitat, ens demostren, sempre que en tenen ocasió, el seu nul interès per l'opinió de la ciutadania. A Sant Cugat, per no anar més lluny, fa més d'un any que lluitem per una Taula de Salut amb participació de professionals i usuàries de la sanitat.
La nostra pregunta és: haurem d'esperar al fet que una ciutadana inspirada promogui una recollida de signatures contra aquesta nova marginació?, o qui n'és responsable serà sensible a aquestes formes de discriminació i les tindrà presents a l'hora d'anar avançant cap a una atenció sanitària universal i igualitària? I també, podran participar la ciutadania i les professionals en la gestió global dels serveis, en aquest cas, en l'aplicació de les TIC? Això esperem! No podem defallir. La nostra salut, la salut de la comunitat, hi està en joc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada