Conselleria de Salut: Estorant a la ciutadania

Roser Casamitjana, 18 de febrer de 2022

En el TOT de la setmana del 4 al 10 de febrer es podia llegir un anunci de la Generalitat de Catalunya que deia “Fem una sanitat pública més forta”, amb lletres ben grosses i destacades. En més petit continuava: “És l’hora de fer una Catalunya on garantim sanitat pública i de qualitat i accessible per a tothom. Per això incrementem el pressupost en 5.000 milions d’euros addicionals durant els propers 5 anys”. I seguia amb la crida: Fem-ho bé. Fem-ho tot. Fem-ho possible.

He de confessar que vaig quedar estorada que el nostre govern pagués una plana sencera de publicitat en un mitjà local per a fer publicitat d’una sanitat pública, per tothom i de qualitat. No cal dir que estaríem encantades de la vida que això fos així. Però el primer que sens acut en llegir-ho és que volen dir exactament quan parlen de “sanitat pública”, perquè hores d’ara una gran part de la sanitat, especialment l’hospitalària, està gestionada en un 88% per empreses privades, amb “ànim de lucre” i sense. I és clar que totes elles estan controlades pel Servei Català de la Salut, però la seva diversitat fa que el seu control esdevingui molt difícil, gairebé impossible. I això sense tenir en compte les anades i vingudes de molts càrrecs entre les empreses proveïdores del servei i el departament de salut, sense cap rubor.

En un altre ordre de coses, darrerament hem conegut l’informe de la Sindicatura de Comptes sobre la situació durant la pandèmia. Revisen els contractes fets pel Departament de Salut durant la pandèmia que van suposar més de 704 milions d’euros, i en alguns s’hi detecten tota mena d’irregularitats, especialment sobre costos que des del Govern s’expliquen per les presses que requeria l’emergència de la pandèmia. Segurament, el més cridaner de tot va ser el contracte amb Ferrovial per al rastreig dels positius, per un valor de 17 milions d’euros, que va resultar en un fiasco total.

Pel que fa a l’atenció primària (AP) la cosa encara està més difícil, i no només per la pandèmia, que de fet l’ha posada al límit, sinó per tot un reguitzell de problemes que es venen arrossegant des de fa ja massa temps. No hi ha dia que no trobem declaracions, articles o entrevistes amb professionals de la Primària que no ens deixin el cor encongit, i amb la sensació que això se’n va en orris, sense que s’hi posi remei. I no serà perquè les professionals no hagin expressat amb claredat el que volen i el que saben que ha de ser l’atenció primària per a la salut de la ciutadania. L’AP és l’entrada al sistema sanitari i està ben demostrat que, quan aquesta funciona, millora la salut de la població, el número de morts disminueix i s’estalvien diners en hospitalitzacions i tractaments. Però, per aconseguir aquesta fita, cal que l’AP rebi el 25% del pressupost en Sanitat, que s’incrementi el nombre de professionals, que tinguin contractes estables amb sous dignes i que se’ls tingui en compte en l’organització de la seva feina. Segurament, així se solucionaria el dèficit crònic de personal d’atenció primària.

Tot plegat ha portat a un malestar que ha fet que la filiació a les mútues privades s’incrementés passant del 25 al 32%, la qual cosa vol dir que un de cada tres ciutadans paga una mútua, de manera que anem engreixant la sanitat privada i afeblint la pública. I el curiós del cas és que aquest fet el reconeix fins i tot el propi Conseller de Sanitat, quan adverteix que el sistema públic de salut va perdent qualitat any rere any. I com deia una expert “un servei per a pobres serà sempre un pobre servei”.

Així doncs, per fer-ho bé, per fer-ho tot i per fer-ho possible necessitem propostes i accions concretes, no pas anuncis.

Roser Casamitjana, membre de Marea Blanca Sant Cugat