Deixar de fer per poder fer
L’entrevista que presentem aquí reflecteix molt clarament el que està succeint a l’AP. Des de Marea Blanca Sant Cugat ens sembla necessari fer-ne difusió per tal que es conegui de primera mà la situació que viuen i pateixen les professionals d’aquest nivell assistencial.
Entrevista a Meritxell Sánchez-Amat - presidenta del FoCAP (Fòrum Català d’Atenció Primària. Per una Atenció Sanitària centrada en les persones), per Èlia Pons al Diari de la Sanitat.
“Cal reivindicar l’atenció primària, perquè sense ella no hi ha sanitat pública”
Parlem amb Meritxell Sánchez-Amat, presidenta del FoCAP, sobre la situació actual a l’atenció primària, en un moment on l’allau de burocràcia ha posat en tensió el primer nivell assistencial
La pandèmia de la Covid-19 ha capgirat les maneres de treballar a l’atenció primària i, sobretot durant els pics de contagis, el primer nivell assistencial ha viscut situacions molt complicades. I és que l’atenció primària és un àmbit que fa anys que viu una situació crítica a causa de les retallades i la manca de personal, i la crisi sanitària només ha fet que agreujar aquesta situació.
Segons Meritxell Sánchez-Amat, presidenta del Fòrum Català de l’Atenció Primària (FoCAP), una de les coses que crema a les professionals sanitàries de l’atenció primària és no poder fer bé la seva feina: “Sentir que acabem la jornada i marxem a casa preocupades perquè no hem pogut acabar d’atendre bé als pacients, perquè hem hagut de fer la feina ràpidament, perquè no hem pogut acabar de fer els domicilis que caldria haver fet… El que crema és estar crònicament esgotades i preocupades”, explica. “Això fa que s’estiguin perdent professionals compromeses amb l’atenció primària, metgesses i infermeres de família que estan deixant la seva feina a la primària perquè no poden treballar així”, afegeix.
– Quina és la situació actual a l’atenció primària? Com l’esteu vivint?
Ara comencem a notar que estan baixant els casos. És veritat que les mesures que s’han pres per disminuir la burocràcia, tot i ser insuficients, estan ajudant una mica a disminuir la pressió als CAP. No obstant això, tenim una part del personal que és positiu i això dificulta l’organització dels equips. Són moments difícils.
– Seria un bon moment per replantejar el tema de la gestió de les baixes?
Sí. De fet, abans de la pandèmia ja ens havíem pronunciat a favor de les baixes autodeclarades. Té sentit que hi hagi una visita quan es requereix atenció mèdica, però quan és una atenció burocràtica perd tot el sentit. Hi ha, per exemple, quadres lleus de gastroenteritis o quadres respiratoris, amb febre o no, que el que necessiten és repòs domiciliari. Fer sortir a la gent per anar a buscar un paper al CAP és contraproduent, per la persona malalta i perquè es gasten recursos que no estan justificats mèdicament. La burocràcia treu temps per l’atenció als pacients i, per tant, les baixes autodeclarades serien una mesura de descongestió immediata, i no només en pandèmia. El problema és que les empreses demanen la baixa des del dia zero i es converteix en urgència una qüestió burocràtica. No té sentit. Més enllà d’això, la reflexió és que s’està utilitzant el sistema sanitari, l’atenció primària, per fer d’obstacle perquè la gent agafi la baixa. Hi ha un problema de confiança entre empresaris i treballadors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada