Cal entendre la complexitat de l'Atenció Primària!
7/gener/2023
Amb el nou any, uns pressupostos pendents d'aprovar i la nostra reivindicació d'un 25% del pressupost de salut per l'Atenció Primària (AP); ens trobem amb la necessitat d'explicar i reivindicar la seva funció específica dintre l'atenció a la malaltia i la promoció de la salut. Creiem que molts ciutadans i ciutadanes no coneixen l'abast de la seva influència, fet que afebleix la seva reivindicació.
Pels i les que ens dediquem a defensar-la està tot molt clar, per això fem aquest escrit partint del que va publicar la Dra. Francesca Zapater al diari de la Sanitat el 28 de desembre passat. "No hi ha res a inventar; està tot estudiat i dit. Només cal escoltar.
"Quan es pensa en l'Atenció Primària de Salut (APS) com el lloc on
s'atenen problemes menors, es fan receptes o derivacions a
«especialistes» és perquè no es coneix ni s'entén. La realitat és que
l'APS és la pràctica més complexa de tot el sistema sanitari. Les
persones que hi acudeixen i les professionals que hi treballen saben com
costa manegar el malestar, el dolor, els diagnòstics i els tractaments,
tenint en consideració les realitats socials, biogràfiques i emocionals
associades. En paraules de la metgessa i escriptora britànica Iona Heath:
«Els metges d'Atenció Primària tenen la responsabilitat de tractar i
alleujar l'angoixa i el patiment, que els malalts es beneficiïn de la
ciència biomèdica al mateix temps que protegeixen les persones dels
danys que aquesta pugui ocasionar. I que ho facin assumint els seus
valors, aspiracions i context»."
"L'APS ha de treballar amb una població en la qual es presenten tot
tipus de malalties i ha de ser capaç tant de diagnosticar i tractar una
malaltia freqüent, com pot ser la diabetis, com sospitar la presència
d'una malaltia poc habitual i saber dirigir el malalt al servei que
disposa dels mitjans i els coneixements adequats per atendre-la. Gràcies
a aquesta selecció, els serveis especialitzats treballen bé amb
poblacions restringides, aquelles en què la probabilitat de tenir una
determinada malaltia és més elevada. Una especialitat focal centra i
profunditza el seu coneixement en una part del cos i les seves
alteracions. En canvi, el generalisme té una visió extensa de la persona
i les seves malalties, com també de la resta de condicions personals,
familiars i comunitàries que la conformen, per això la intervenció
comunitària i el treball social són components indestriables de l'APS
que permeten una comprensió àmplia dels processos de sanar i
d'emmalaltir. S'acostuma a dir que les especialitats focals són expertes
en malalties i l'APS ho és en persones. Quan intervenen diferents
serveis és clau el paper de coordinació que ha de fer l'APS: entendre
les parts com un tot i donar coherència a les intervencions que es fan
des dels enfocaments parcials. Les dues visions, la generalista i la
focal, són complementàries, però sense la primera, la segona és
insuficient."
"Si costa explicar la complexitat de l'APS és perquè aquesta s'encarrega
de múltiples funcions. Intervé en totes les fases de la malaltia:
Prevenció, diagnòstic, tractament, seguiment i rehabilitació. Deriva
quan cal, certifica l'estat de salut, concilia tractaments, fa baixes i
altes laborals. Escolta, aconsella, acompanya, acull, valida... I ho fa
tant en els centres com a domicili, de manera ordinària o urgent,
presencial, telefònica o telemàtica. 30, 40 o 50 vegades cada dia, sense
descans, sense respir. «Fer de tot» requereix grans dosis de
coneixements, habilitats i capacitat emocional que s'adquireixen amb la
pràctica i temps d'ofici. Per la seva complexitat, les consultes d'APS
no es poden fer bé si no disposen de temps suficient per a cada contacte
amb el pacient i temps per revisar, pensar i planificar. I, a vegades,
per pair l'impacte del patiment dels altres. Per això són insuportables
les agendes carregades de visites, la majoria per més de dos motius de
consulta, i de persones amb malestar emocional. Aquest és un dels motius
pel qual molts metges i infermeres decideixen no treballar a l'APS."
"La medicina i la infermeria familiar i comunitària són les especialitats més difícils. El FoCAP
(Forum català d'atenció primària) diu: «Els metges i metgesses
generalistes tenen una pràctica d'un ampli abast: diagnostiquen i
gestionen problemes clínics diversos, indiferenciats i sovint complexos,
i proporcionen una àmplia gamma de serveis. La pràctica generalista
s'associa amb la millora dels resultats dels pacients i l'ús eficient
del sistema sanitari.»"
"Precisament en la complexitat de l'APS, del treball de tots i cadascun
dels professionals que la formen, està la clau de la seva efectivitat,
perquè les persones som un tot que actua, pensa, sent i pateix al mateix
temps. Els problemes de salut i les malalties es manifesten també com
un tot que requereix una mirada generalista, complexa, des de la qual
adquireixen sentit i es coordinen totes les actuacions sanitàries."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada