La salut #NoEraAixò

Plataforma de Pensionistes  12 d'abril de 2022

El dia 7 d'abril va ser el dia Mundial de la Salut commemorant la creació de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) el 1948. Aquesta data s'aprofita cada any per centrar-se en un tema diferent que afecti la salut.

Som conscients que la Salut és molt més que l'absència de malaltia i que ve determinada per condicionaments socials fruit de la distribució de la riquesa i dels recursos, de l'accés a l'habitatge, a un treball digne i ben remunerat, a una adequada alimentació, a l'accés a l'educació i a uns serveis sanitaris de qualitat.

Tot i això, els Moviments pel Dret a la Salut han buscat la connivència d'entitats, associacions diverses i sindicats per centrar-se en la situació precària de la Sanitat i demanar a les institucions que posin fil a l'agulla per posar-la al nivell que li toca. I això exigeix millorar l'atenció als i les pacients, dignificar el treball de les professionals i aconseguir la desprivatització.

Les demandes per la millora de l'atenció als usuaris són ja ben conegudes, però no per això cal deixar de reclamar-les: Assolir l'accessibilitat per a tothom, mantenir una relació continuada entre pacients i professionals, recuperar la presencialitat, fer un ús racional de les tecnologies, disminuir o eliminar les llargues llistes d'espera i aconseguir l'equitat. No obtenir aquestes fites significa incrementar les malalties i fer que s'instauri la iniquitat entre ciutats i entre barris de la mateixa ciutat.

La situació laboral dels i les professionals és clarament deficitària. A l'atenció primària 8 de cada 10 treballadores no tenen contracte fix, el que comporta precarietat en els salaris, falta de pertinença al lloc de treball amb sensació d'esgotament i trencament del contacte amb els pacients. Les professionals tenen poc temps per fer les gairebé 40 milions de visites mèdiques a l’any, però en gasten més d'un 30% en paperassa; se senten desprestigiades, desmoralitzades i cansades. Potser per tot això l'especialitat de Metges de Família sigui la més deficitària i fa que un percentatge molt elevat dels i de les qui hi treballin en fugin tan aviat com poden.

Pel que fa als recursos econòmics, Catalunya dedica un 12% del pressupost de la sanitat a l'atenció primària (AP), quan hauria de ser del 25% segons l'OMS. Però més enllà de les xifres, cal tenir present l'estructura del sistema que fa que el 60 % dels recursos vagin a parar a empreses privades amb més o menys ànim de lucre. Aquesta estructura crea una diversitat de gestors sanitaris que fan difícil, si no impossible, que el Departament de Sanitat pugui exercir el control necessari i rendir comptes a la ciutadania com seria preceptiu. Cal doncs treure la sanitat pública de les mans de les empreses privades i fer-la transparent per a tothom.

Així doncs, sobren motius per manifestar-se perquè tots i totes siguem conscients de l’estat d'alarma pel qual està passant la nostra sanitat pública, aquesta que segons el mateix conseller va reculant a favor de la privada. No sigui cas que estiguem davant la "crònica d'una mort anunciada" i que quan la vulguem salvar ja no hi siguem a temps.

Roser Casamitjana Abella, membre de la Plataforma de Pensionistes de Sant Cugat