Contra la Covid, esperit republicà
El progressista és vacunar-se i respectar les propostes de comportament que ens aconsella la ciència acreditada
Isidre Marías, 25 de gener de 2022
Deia recentment el filòsof Santiago Alba Rico que
podríem simplificar els tres conceptes de la divisa revolucionària
francesa dient que la igualtat interpel·la la raó, la fraternitat
l'emoció i la llibertat el desig. I que, tancats en aquests tres
conceptes, retorcent el llenguatge polític fins al paroxisme, els hem
anat resignificant sense parar.
La igualtat es pot descriure racionalment, es pot mesurar, i ha d'atènyer tota la societat. Hi ha taules estadístiques que evidencien l'abisme que separa, cada vegada més, unes classes socials d'altres, com també uns països d'altres. Així, hi ha qui pot accedir a una sanitat privada i qui es veu relegat a les cues i llistes d'espera d'una assistència sanitat pública cada vegada més retallada. Tal com també hi ha països que ja estem posant la quarta dosi de la vacuna de la Covid, mentre molts altres, que són la majoria de la població mundial, tot just saben que la vacuna existeix. I aquesta manca d'igualtat reclama justícia, i la verdadera justícia ha de ser també universal.
La fraternitat ens toca les emocions. Més enllà del seu estricte significat com a nexe de parentiu, apel·la a l'empatia, i ens indueix a posar el vincle per damunt del pensament, amb l'objectiu ideal d'estendre aquella relació familiar a tota la humanitat. Si l'assumpció de la idea d'igualtat requereix comptabilitat i objectivitat, l'assumpció de la fraternitat vol esforç i voluntat. Sobretot si aspirem a fer-la universal, ja que la fraternitat del petit cercle, el dels més propers, ja ens ve de sèrie i és prèvia al contracte social i a l'esperit republicà.
I pel que fa a la llibertat, cal ressaltar que ha funcionat sempre com una projecció sense topall, com si tendís a l'infinit. Ens sentim constrets per una i mil circumstàncies, tant naturals com socials, i ens plantegem l'alliberament. Però si, fins als inicis de l'era industrial, aquest consistia bàsicament en alliberar-se dels desitjos, tal com proposaven ja els estoics, en els darrers temps, amb el consumisme, la llibertat s'ha tornat bulímica. Ser lliure és voler-ho tot, i l'enemic que ens esclavitza ja no el veiem dins nostre, sinó en tot el fet extern que ens obstaculitza o ens incomoda en la fartera a la qual aspirem i que creiem merèixer.
La situació que ens ofereix la pandèmia ha estat, i continua sent per a molta gent, com un pandemònium en el qual no es veu altra aspiració que la llibertat individual sense restriccions, peti qui peti. Una configuració mental que sembla retrotreure'ns a la condició d'adolescents repatanis que no veuen l'hora de fer-se grans.
La verdadera consciència republicana, l'autèntic esperit cívic, desapareix en foc i guspires si no assumim en la seva integritat la triple divisa revolucionària que va donar pas a les societats democràtiques.
Si no ens servim de la racionalitat científica per a entendre el que està passant, no anem bé. La igualtat republicana no consisteix a fer que totes les explicacions o opinions valen igual, ni que acudim a aquesta mena de supermercat que són les xarxes socials i ens comprem com a bona aquella opinió que ens va més bé per tal de satisfer la immensitat dels nostres desitjos. Cal posar per davant aquell coneixement que va quedant més contrastat i validat pel rigor del mètode científic, que, per altra banda, ha de ser màximament transparent.
Si, enfront de la pandèmia, fem cas omís dels perjudicis que la nostra conducta pugui suposar per als altres, aquí no hi ha fraternitat ni romanços, sinó que hi ha individualisme i egoisme en prou feines mal dissimulat.
Hi ha qui porta a tal extrem aquesta reivindicació de llibertat sense restriccions que sembla voler arribar a la dissolució de tota regularització pública, amb un campi qui pugui individualista que dissol o fa inviable qualsevol pacte social. Tot i que, en alguns, pretén cobrir-se d'una aura de fals progressisme. D'aquesta manera, avui, la llibertat republicana d'altre temps s'ha capgirat del tot per a esdevenir un concepte molt poc democràtic. I ves per on, molt convenient als interessos i els embats de la dreta neoliberal deslliurada de complexos.
Enfront del fomentat desprestigi de la raó, que suposa el deslliurament de l'emotivisme individualista, i que degrada el debat amb els insults i la convivència amb el fet de fer el que ens dona la gana, en sentit estricte, avui més que mai, el que és progressista és reivindicar la igualtat. I al mateix temps, la fraternitat ha de tornar a ser universalista, si no la llibertat consumista, la llibertat mal entesa, ens durà al fracàs. Ara i aquí, enfront de la Covid; demà i demà passat, enfront de qualsevol objectiu col·lectiu.
Ara, el progressista és vacunar-se i respectar les propostes de comportament que ens aconsella la ciència acreditada. Això és el que encarna el verdader esperit republicà.
La igualtat es pot descriure racionalment, es pot mesurar, i ha d'atènyer tota la societat. Hi ha taules estadístiques que evidencien l'abisme que separa, cada vegada més, unes classes socials d'altres, com també uns països d'altres. Així, hi ha qui pot accedir a una sanitat privada i qui es veu relegat a les cues i llistes d'espera d'una assistència sanitat pública cada vegada més retallada. Tal com també hi ha països que ja estem posant la quarta dosi de la vacuna de la Covid, mentre molts altres, que són la majoria de la població mundial, tot just saben que la vacuna existeix. I aquesta manca d'igualtat reclama justícia, i la verdadera justícia ha de ser també universal.
La fraternitat ens toca les emocions. Més enllà del seu estricte significat com a nexe de parentiu, apel·la a l'empatia, i ens indueix a posar el vincle per damunt del pensament, amb l'objectiu ideal d'estendre aquella relació familiar a tota la humanitat. Si l'assumpció de la idea d'igualtat requereix comptabilitat i objectivitat, l'assumpció de la fraternitat vol esforç i voluntat. Sobretot si aspirem a fer-la universal, ja que la fraternitat del petit cercle, el dels més propers, ja ens ve de sèrie i és prèvia al contracte social i a l'esperit republicà.
I pel que fa a la llibertat, cal ressaltar que ha funcionat sempre com una projecció sense topall, com si tendís a l'infinit. Ens sentim constrets per una i mil circumstàncies, tant naturals com socials, i ens plantegem l'alliberament. Però si, fins als inicis de l'era industrial, aquest consistia bàsicament en alliberar-se dels desitjos, tal com proposaven ja els estoics, en els darrers temps, amb el consumisme, la llibertat s'ha tornat bulímica. Ser lliure és voler-ho tot, i l'enemic que ens esclavitza ja no el veiem dins nostre, sinó en tot el fet extern que ens obstaculitza o ens incomoda en la fartera a la qual aspirem i que creiem merèixer.
La situació que ens ofereix la pandèmia ha estat, i continua sent per a molta gent, com un pandemònium en el qual no es veu altra aspiració que la llibertat individual sense restriccions, peti qui peti. Una configuració mental que sembla retrotreure'ns a la condició d'adolescents repatanis que no veuen l'hora de fer-se grans.
La verdadera consciència republicana, l'autèntic esperit cívic, desapareix en foc i guspires si no assumim en la seva integritat la triple divisa revolucionària que va donar pas a les societats democràtiques.
Si no ens servim de la racionalitat científica per a entendre el que està passant, no anem bé. La igualtat republicana no consisteix a fer que totes les explicacions o opinions valen igual, ni que acudim a aquesta mena de supermercat que són les xarxes socials i ens comprem com a bona aquella opinió que ens va més bé per tal de satisfer la immensitat dels nostres desitjos. Cal posar per davant aquell coneixement que va quedant més contrastat i validat pel rigor del mètode científic, que, per altra banda, ha de ser màximament transparent.
Si, enfront de la pandèmia, fem cas omís dels perjudicis que la nostra conducta pugui suposar per als altres, aquí no hi ha fraternitat ni romanços, sinó que hi ha individualisme i egoisme en prou feines mal dissimulat.
Hi ha qui porta a tal extrem aquesta reivindicació de llibertat sense restriccions que sembla voler arribar a la dissolució de tota regularització pública, amb un campi qui pugui individualista que dissol o fa inviable qualsevol pacte social. Tot i que, en alguns, pretén cobrir-se d'una aura de fals progressisme. D'aquesta manera, avui, la llibertat republicana d'altre temps s'ha capgirat del tot per a esdevenir un concepte molt poc democràtic. I ves per on, molt convenient als interessos i els embats de la dreta neoliberal deslliurada de complexos.
Enfront del fomentat desprestigi de la raó, que suposa el deslliurament de l'emotivisme individualista, i que degrada el debat amb els insults i la convivència amb el fet de fer el que ens dona la gana, en sentit estricte, avui més que mai, el que és progressista és reivindicar la igualtat. I al mateix temps, la fraternitat ha de tornar a ser universalista, si no la llibertat consumista, la llibertat mal entesa, ens durà al fracàs. Ara i aquí, enfront de la Covid; demà i demà passat, enfront de qualsevol objectiu col·lectiu.
Ara, el progressista és vacunar-se i respectar les propostes de comportament que ens aconsella la ciència acreditada. Això és el que encarna el verdader esperit republicà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada