Publicat: el 2 d'octubre de 2021
L'Olatz Vázquez era una periodista i fotògrafa de 27 anys que va morir a principis de setembre a causa d'un càncer d'estómac. En Marià Jornet va ser el primer president de l'admirada La Floresta Contra Fronteres i estava involucrat en la Plataforma veïnal en defensa dels consultoris de La Floresta i Les Planes, creada a mitjans de l'any passat, en plena pandèmia. Va morir d'un càncer de pàncrees a principis de gener.
Llegir més...
Isidre Marías
8 de setembre de 2021
He llegit que un efecte de les darreres crisis que estem patint és la pèrdua de la cultura de l'esforç. Es refereixen a l'esforç al qual s'encoratjava a les noves generacions per a posicionar-se i prosperar. I resulta difícilment rebatible. Doncs, fa ja temps que tenim al jovent més ben format, més mal empleat i més precaritzat de la història.
Llegir..
Montse Moral, 14 setembre 2021
La teoria que la calor faria desaparèixer el virus no ha funcionat tampoc aquest any i hem vist que una variant delta del virus ens ha portat una brutal 5a onada, ja que a les persones ens agrada trobar-nos, celebrar, sortir i socialitzar-nos. Queda molt per aprendre del coronavirus i com conviure amb ell. Per a poder estar més tranquils, queda molta gent encara per vacunar. Però ja falta menys. Ànims!
Isidre Marías, 2 de juliol de 2021
No n'hi ha prou amb posar el 016 a disposició de les dones que pateixen maltractament. Les característiques d'aquesta violència i la situació en la qual se solen trobar les que la pateixen, fan cada dia més evident que s'ha de ser més proactiu per abordar aquesta xacra espantosa que no cessa. Tal com deia fa poc Victoria Rosell, delegada del govern espanyol contra la violència de gènere, les diferents administracions públiques no han d'esperar al fet que les víctimes denunciïn per a protegir-les.
Jon Arrizabalaga
27 juliol 2021
Des que a finals de segle XVIII un metge britànic anomenat Edward Jenner (1749-1823) va comprovar que la inoculació de la limfa de les pústules de la verola de les vaques protegia contra la verola humana, les vacunes (d'aquí el seu nom genèric) van començar a convertir-se en un els principals instruments en la lluita mil·lenària de la humanitat contra les malalties infeccioses causants de majors pèrdues de vides i sofriment. Des de temps immemorials, la verola havia estat una de les més temibles plagues, per la seva contagiositat, preferència per la infància, letalitat (fins a un terç de la població infectada) i greus seqüeles de per vida per als seus supervivents. El 1977, gairebé dos segles després, la verola es convertiria en 1977 en la primera i fins a la data única malaltia humana que s'ha aconseguit erradicar.
Publicat: el 6/juliol
Fa 15 mesos, quan la realitat ja ens havia caigut a sobre, es va reconèixer una pandèmia d'abast i repercussions desconegudes. Passat aquest temps, hem pogut constatar que malgrat que l'afectació ha estat universal, el patiment ha estat molt diferent en funció de moltes variables: quin punt del món, a quin barri, en quines circumstàncies, com de prop has tingut la malaltia, amb quina intensitat, quants anys tens, a què et dediques.
Aquest mes estrenem govern i ens acomiadem de la fase més dura de la pandèmia. Ens preparem per recuperar les nostres vides i també els nostres serveis que han estat trastocats per la pandèmia i les mesures econòmiques i socials que ha comportat. El sistema sanitari i els seus professionals han fet un esforç enorme per atendre les noves necessitats que s’han presentat, però a costa de deixar de banda moltes necessitats, perquè partíem d’un sistema debilitat per un baix finançament públic i la dinàmica de privatització que les polítiques neoliberals d’austeritat han imposat els últims anys. La part del sistema que més ha patit ha estat l’Atenció Primària de Salut que ha hagut d’assumir noves funcions amb menys recursos.
Queixar-se és solidari
Isidre Marías, 2 de juliol de 2021
